<< Nuevo campo

18 de setembre, 5 de la tarda, Can Figueres

 

IL TROVATORE

 

  • Autor   Giuseppe Verdi (1813 – 1901)
  • Opera Lírica, estrenada al Teatre La Scala de Milà, 17 novembre 1839
  • Llibret de Salvatore Cammarano, basada en l'obra de teatre El trobador (1836) d'Antonio García Gutiérrez
  • La producció que els oferim és de l'any 1988 del Metropolitan Opera House de New York.
  • Principals intèrprets
  • Manrico ( il Trovatore)..  Luciano Pavarotti
  • Leonora ........................ Eva Marton
  • Azucena (la gitana)....... Dolora Zajick
  • El Comte de lluna ......... Sherril Milnes
  • Ferrando (el capità) ...... Jeffrey Wells

 

  • La trama  es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d'Urgell, a principis del segle XV, contra Ferran d'Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, al qual es va arribar després de la mort sense fills de Martí l'Humano.

 

 

ARGUMENT (IL TROVATTORE)

 

 Acte I

Accés al palau de l’Aljafeira a Saragossa, Durant la guàrdia nocturna. Fernando, el capità de la guàrdia dóna instruccions als soldats que es mantinguen vigilants mentre De Luna vagareja agitat sota les finestres de Leonora, una de les dames de la princesa, de qui està enamorat. Luna està gelós d'un pretendent de Leonora, el Trobador Manrico. Per tal de mantenir els soldats desperts, Ferrando narra la història del comte. Sembla que una gitana d'aspecte paorós, fa temps va exercir els seus poders màgics sobre el germà petit del comte, fent que esdevinguera dèbil i malalt i a causa d'això va ser cremada en la foguera com a bruixa. En morir, va demanar a la seua filla Azucena que la venjara, i aquesta ho va fer raptant l'infant. Tot i que no es van obtenir notícies de l'infant raptat, ni viu ni mort, el pare sempre va refusar de considerar-lo mort, i en el llit de mort encomanà al comte de Luna que no deixara de cercar-lo.

Canvi d'escena: jardí del palau de la princesa. Leonora confessa el seu amor per Manrico a la seua confident, Inés. Quan se n'han anat, el comte de Luna sent la veu del seu rival. Leonora, en la foscor, confon el comte amb el trobador, just quan el mateix Manrico apareix al jardí, i ella cau en els seus braços. El comte reconeix en Manrico el seu enemic, que havia estat condemnat a mort, i el repta a la lluita. Leonora intenta intervenir, però no pot impedir la baralla. En un moment de la lluita, Manrico té l'oportunitat de matar el comte, però una força misteriosa el fa aturar; confós, fuig.

 

Acte II

Campament dels gitanos. Els gitanos canten el famós cor de l'enclusa. Manrico és al costat de sa mare, Azucena. Azucena és la filla de la gitana cremada pel pare del comte de Luna. És vella, però encara cova desitjos de venjança. Els gitanos aixequen el campament mentre Azucena confessa a Manrico que poc després de nàixer ell, va intentar cremar el germà petit del comte de Luna, però que es va confondre i va llançar el seu propi fill a la foguera. Manrico s'adona que no és el vertader fill d'Azucena, això no obstant, l'estima com si fos la seua vertadera mare, perquè sempre ha tingut cura d'ell i l'ha estimat. Arriba un missatger i informa que Leonora, que creu que Manrico és mort, està a punt de prendre els vots en un convent. Manrico s'afanya a córrer per tal d'impedir-ho. Canvi d'escena: davant del convent. El comte de Luna i els seus escuders intenten raptar Leonora. Leonora i les monges apareixen en processó, però Manrico impedeix al comte de Luna portar a terme els seus plans; es retroba amb Leonora i li proposa matrimoni.

Acte III

Campament del comte de Luna. Ferrando porta a Azucena, que ha estat capturada. Luna la reconeix i la condemna a la foguera. Canvi d'escena: Cambra en un castell. Leonora i Manrico viuen el seu amor. Ruiz, camarada de Manrico informa que Azucena serà cremada en la foguera. Manrico corre a salvar-la. (Cèlebre stretta: "Di quella pira!") Leonora defalleix.

 

Acte IV

Davant la presó del comte. Leonora intenta alliberar Manrico, que ha estat capturat pel comte. Leonora suplica clemència al comte de Luna i s'ofereix a ella mateixa com a pagament, encara que està disposta a enverinar-se abans del matrimoni. Canvi d'escena: Manrico i Azucena. Manrico intenta fer parlar Azucena, que sembla desvariejar. Finalment la gitana confessa. Leonora entra a la cel·la de Manrico i l'informa que està salvat, demanant-li que fugisca. Quan ell descobreix que Leonora no l'acompanyarà, refusa deixar la presó. Creu que Leonora l'ha traït, fins que descobreix que ha pres verí per tal de no haver de casar-se amb el comte i ser-li fidel. Mentre ella agonitza en els braços de Manrico ella li confessa que s'estima més morir amb ell que no viure amb qualsevol altre. El comte fa la seua aparició i troba Leonora morta en els braços del seu amant; així que ordena l'execució de Manrico. Quan el comte arrossega Azucena a la finestra per a obligarla a veure l'execució del seu fill, ella crida triomfant: "Ell era el vostre germà. Ara ma mare ha estat venjada!" i cau morta als peus de comte. El comte crida de desesperació.para texto >>

Amb la col.laboració

Església Parroquial 

Sant Vicenç de Gualba

Llocs d'interés

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA MÚSICA DE GUALBA
Disseny: M.HERRE

Página web creada con 1&1 Mi Web Personal.